Avui a l’escola els meus companys de 2n de Batxillerat han exposat els seus treballs de recerca. Pels passadissos podia veure cares de nervis i angoixa del qui encara no l’havien presentat i cares de tranquil·litat i alegria per a aquells que ja s’ho havien “tret de sobre”. Al principi, tots estaven nerviosos, no paraven de donar-li voltes a tot allò que havien de dir i explicar i només deien que volien acabar-ho, bé o malament però la qüestió era enllestir-ho tot d’una vegada. Hi ha hagut treballs de tota mena... des de la investigació de la metamorfosi dels cucs de seda fins a ((i he de dir que aquest treball m’ha agradat molt)) la hipòtesi sobre la utopia.
Tots han estat d’allò més variats. Alguns més amens que d’altres però tot va depenent de la persona.
I penso ( jo sempre pensant...), i veig que dintre d’un any jo estaré allà, on ells són ara. I un conjunt d’alumnes m’estaran mirant, avaluant, jutjant. I haure d’exposar tot allò que he après en la meva tasca investigadora. I hauré de resumir en una breu estona tot el treball de gairebé un any...
I m’atabalo!! Quin tema podria fer? Quelcom que m’importes i que a més pugui agradar a la gent que m’escolta! Original i a la vegada correcte. Ni massa antic ni massa innovador. Quants requeriments i que poques idees!!! I quan ens començaran a parlar del tema? Ens ajudaran a escollir? Ens donaran idees? Ufffffffff
Massa preocupacions per una estona tan curta. Acabo per decidir que ja m’ocuparé de decidir-ho tot quan sigui el moment. Sacava el pati, torno a l’aula on era i em disposo a escoltar una altra exposició... aquest cop de bàsquet, m’encanta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No t'atabalis tant petita rumiadora!! Sé perfectament que el proper any, quan siguis tú qui hagui de defensar amb ungles i dents el teu treball de recerca, ho farás com la millor! De la millor manera que saps fer les coses, de la mateixa manera que ho fas tot... Perfecte! Exposaràs la teva hipòtesis, explicaràs el teu treball que tant t'haurà haver pogut enllestir (maleïdament, com a tots) t'adreçaràs al públic amb el millor del teus somriures, el que sempre t'il.lumina i il.lumina a la resta de gent que és al teu voltant.
No tinguis por somiadora...
Somía la teva vida,
lluita pels teus somnis,
pensa! Mai deixis de pensar... I si ho fas en veu alta, saps que sempre hi haurà gent que t'escoltarà!
Best wishes for you!
[buble :) ]
No words little buble...!!!! Be stronger is our way, our destiny... You 're the strongest little buble than I 've never met!
Sense paraules... només GRÀCIES. T'estimo.
Ànims, ja veuràs com tot anirà bé. Tot és qüestió de feina, interès i un bon seguiment per part del tutor. Te'n sortiràs!
Gràcies pels ànims, espero que així sigui i que l’any que ve tot vagi bé!!
Publica un comentari a l'entrada