dissabte, 29 de desembre del 2007

Ales fràgils


Una fulla es desprèn de l'arbre més proper a tu. Oscil·lant, d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra, com si d'una gòndola es tractes. Solcant el cel, gràcies a les fràgils i transparents ales del vent que bufa dèbil, va caient lentament fins acabar damunt d'altres fulles ja seques. Llavors, en l'instant en que queda reposant sobre d'aquestes, descansa. És hivern i l'aire és fred. El terra, ple de fullaraca, transforma tots aquells carrers de sempre en indrets fins ara desconeguts. L'efecte que aquella visió produeix sobre teu és sorprenent. Et trasllades, estàs confosa i dubtes, ets realment a la mateixa ciutat de sempre?. Descobreixes una màgia fins ara oculta per a tu, per als teus ulls. El paisatge t'absorbeix completament. De cop, recordes la imatge oblidada, a un racó de la memòria, de la Fageda d'en Jordà. Allà, als volts d'Olot, tan magnifica i espectacular sempre... Si poguessis, no ho dubtaries ni un moment, tornaries a respirar l'aire humit i la verdor dels seus paratges. Una altra fulla es desprèn de l'arbre. Es disposa a fer el mateix recorregut que ha fet la seva companya un moment abans. Es veu tan perfecte, àgil i lleugera... Però com totes les altres, acaba arribant a terra i essent una més en mig de tota la fullaraca. Com totes, cau, perquè les fràgils ales transparents del vent no tenen prou força per a fer-la volar. I és que, al cap i a la fi, només són: ales fràgils.

dissabte, 8 de desembre del 2007

Nadal


Nadal. Un temps de fred, de llumetes de colors i de màgia. Un temps de família, de retrobaments, d’enyorança i sobretot un temps de records.

Una nit plena de joia, una família reunida al voltant d’una taula, nens que esperen amb il·lusió i d’altres, no tan nens, que enganyen amb il·lusió.

Una llum al cel i una nena que mira per la finestra. Entre tant, els seus cosins li expliquen com aquella llum màgica, és l’estrella que van seguint els Reis d’Orient pel negre cel. La mateixa estrella que fa milers d’anys els va conduir fins al nen Jesús, que havia nascut a Betlem. I la nena, bocabadada, no pot deixar de mirar-se l’estrella titil·lant que està allà, al racó més llunya de tot l’univers, indicant el camí per anar a Betlem.

I un any més, torna el Nadal. Ja no s’escolten històries d’estrelles ni poemes recitats. Ja no es canten nadales d’escola ni es descobreixen regals al balco quan arriba mitja nit. Els anys han marxat i la màgia ha marxat amb ells.

Nadal: una nit plena de joia, una família reunida al voltat d’una taula i uns nens que ja no són nens.