Nadal

Nadal. Un temps de fred, de llumetes de colors i de màgia. Un temps de família, de retrobaments, d’enyorança i sobretot un temps de records.

Una nit plena de joia, una família reunida al voltant d’una taula, nens que esperen amb il·lusió i d’altres, no tan nens, que enganyen amb il·lusió.

Una llum al cel i una nena que mira per la finestra. Entre tant, els seus cosins li expliquen com aquella llum màgica, és l’estrella que van seguint els Reis d’Orient pel negre cel. La mateixa estrella que fa milers d’anys els va conduir fins al nen Jesús, que havia nascut a Betlem. I la nena, bocabadada, no pot deixar de mirar-se l’estrella titil·lant que està allà, al racó més llunya de tot l’univers, indicant el camí per anar a Betlem.

I un any més, torna el Nadal. Ja no s’escolten històries d’estrelles ni poemes recitats. Ja no es canten nadales d’escola ni es descobreixen regals al balco quan arriba mitja nit. Els anys han marxat i la màgia ha marxat amb ells.

Nadal: una nit plena de joia, una família reunida al voltat d’una taula i uns nens que ja no són nens.