dijous, 21 de juny del 2007

Només de vegades,,



De vegades encara que posis molta empenta en fer una cosa no et sortirà.

De vegades per molt que ho intentis amb totes les teves forces no podràs.



De vegades per més que cridis ningú t’escoltarà.



De vegades ni tan sols demanar ajuda és suficient.



De vegades ets massa petit per fer les coses tu sol.


De vegades les situacions et venen massa grans.



Llavors, què fas?



De vegades, només a vegades, ningú no pot evitar que determinades coses passin.





Tot depèn d’un petit fil. Caure, no caure… la vida és una lluita constant per mantenir-se en equilibri a sobre d’ell.

_ємρяємтєѕ,,~*

Un bar, només un cafè i un diari sobre la taula, algú que m’escolta i a qui m’encanta escoltar. Les seves paraules són màgiques i sobretot plenes de significat. Em sento prou bé.

Un any més i tot acabarà, pensar-ho m’entristeix, no sé perquè però el cor i l’experiència mho diuen, la història tornarà a repetir-se i jo tornaré a no poder evitar-ho. A vegades em pregunto si és normal que determinades persones arribin a importar-te tant. Penso, com sempre, que sóc un ésser estrany i que aquestes coses (encara que l’experiència em digui que no) només em passen a mi.

Sé que aquest estiu l’enyoraré, així que no vull pensar com ho faré quan tot hagi acabat. L’admiro. És una caixa de sorpreses que mai deixarà d’obrir-se per a sorprendrem cada cop que ho fa. És el meu diari personal i també el solucionari de respostes a moltes de les incògnites que sempre tinc. És d’aquelles persones a les que acabes necessitant. D’aquelles persones en les que penses quan alguna cosa t’amoïna, quan tens algun problema i creus que el món s’ensorra. D’aquelles persones que et donen una empenta quan t’atures perquè no tens més forces per seguir caminant.
És simplement, especial.
Cabòries, pensaments que em fan més mal que bé, preocupacions i records que només porten dolor. Por al dolor i a la pèrdua. No sé perquè però de vegades només em sento jo mateixa quan estic amb determinades persones.


Gràcies, i és que... què més puc dir?


S'escolta: Sigo Aquí - d'Alex Ubago. "Tu ves lo que ellos nunca ven, me conoces y ya no hay temor, mostraría lo que soy si tu vienes…Y si eres mi amigo mejor. "

diumenge, 17 de juny del 2007

hOlidayS

Dimarts per fi haurà acabat tot, per bé o per mal, però tot haurà acabat. Ara em preparo els últims exàmens ( la física que porto arrossegant tot el curs i la química que m'han suspès per no fer brot). Cap de setmana avorrit i com des de fa unes setmanes nits sense dormir perquè la consciència em mata - massa tard noieta, podies haver-te esforçat i no ho vas fer, massa tard... -.
El cole però, no acaba oficialment fins el 20. El 20 podré dir: "estic de vacances" o com a mínim ho estaré fins que el 25 comenci a treballar. Estiu intens el que m'espera entre el treball i el meu projecte per l'any que ve (TR). He de dir que em fa molta il·lusió i encara que sé que patiré d'allò més, ja tinc tema, tutor i alguns punts que vull tractar. Vull agafar-ho amb empenta i fer-ho bé, però sobretot vull acabar-ho amb la mateixa empenta amb el que l'agafi. Miro també carreres i notes de tall. Molta oferta i molt poca demanda per part meva, no sé que vull fer i l'any que ve segur que em faran dir opcions les hauré d'inventar perquè la majoria no sé ni de quants anys són i fins i tot desconec de que tracten... a més com la meva mitjana és molt pobra no sé pas quines opcions em quedaran. De totes maneres, tot arribarà al seu temps així que ara per ara...TR...(=

Ah, per cert, al final el tema es de psicopedagògia: el fracas escolar.

dilluns, 11 de juny del 2007




T є м ρ ѕ ρ є я ρ є и ѕ α я ,
T є м ρ ѕ ρ є я α м ι ,
D є c є ρ c ι σ и ѕ ,
R є ѕ α ∂ ι я . . .




Espero tornar, algun dia...