_ємρяємтєѕ,,~*

Un bar, només un cafè i un diari sobre la taula, algú que m’escolta i a qui m’encanta escoltar. Les seves paraules són màgiques i sobretot plenes de significat. Em sento prou bé.

Un any més i tot acabarà, pensar-ho m’entristeix, no sé perquè però el cor i l’experiència mho diuen, la història tornarà a repetir-se i jo tornaré a no poder evitar-ho. A vegades em pregunto si és normal que determinades persones arribin a importar-te tant. Penso, com sempre, que sóc un ésser estrany i que aquestes coses (encara que l’experiència em digui que no) només em passen a mi.

Sé que aquest estiu l’enyoraré, així que no vull pensar com ho faré quan tot hagi acabat. L’admiro. És una caixa de sorpreses que mai deixarà d’obrir-se per a sorprendrem cada cop que ho fa. És el meu diari personal i també el solucionari de respostes a moltes de les incògnites que sempre tinc. És d’aquelles persones a les que acabes necessitant. D’aquelles persones en les que penses quan alguna cosa t’amoïna, quan tens algun problema i creus que el món s’ensorra. D’aquelles persones que et donen una empenta quan t’atures perquè no tens més forces per seguir caminant.
És simplement, especial.
Cabòries, pensaments que em fan més mal que bé, preocupacions i records que només porten dolor. Por al dolor i a la pèrdua. No sé perquè però de vegades només em sento jo mateixa quan estic amb determinades persones.

Gràcies, i és que... què més puc dir?

S'escolta: Sigo Aquí - d'Alex Ubago. "Tu ves lo que ellos nunca ven, me conoces y ya no hay temor, mostraría lo que soy si tu vienes…Y si eres mi amigo mejor. "