dilluns, 10 de novembre del 2008


De vegades necessitem una flama q ajudi a créixer la nostra...

dimecres, 9 de juliol del 2008

Sabia que eren allà, observant-la. Podia sentir cada mirada com una fiblada de gel fred a la pell. Ella, dreta en front el mirall, intentava contenir la respiració agitada. Podia notar com el ritme del seu pols augmentava poc a poc i això la posava més tensa encara.
Sabia que l'analitzaven. Cada porus del seu cos estava sent mesurat, sospesat i puntuat, i això, la feia sentir una gran inseguretat.
-giri's -- va dir un d'ells.
Va fer-ho, i llavors, va trobar-se amb les seves expressions. Va baixar la mirada a terra i va mantenir-la allà fins al final de l'examen mèdic. Quan tots van haver sortit d'aquella horrible sala blanca, ella encara va quedar-se dreta durant minuts. Quan va estar segura que no havia ningú més a l'habitació va vestir-se en silenci mentre les llàgrimes anaven galtes avall. Se sentia humiliada.
Al sortir va trobar a sa mare i a sa germana assegudes, esperant-la. Va deixar-se caure, cansada, i va deixar el temps córrer. Pensava que aquell estúpid joc estava arribant al seu final i creia que ja res tornaria a ser com abans. En allò últim tenia raó, el que encara no podia saber era que aquell era només el principi d'una llarga partida.

dissabte, 26 de gener del 2008

Meme al blog de far:

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar? Doncs, el ratolí, l'agenda i el llibre de física. Mmm...l'odio!!!
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió? Ahir a la nit, les notícies.
4- Sense mirar, quina hora és? Dos quarts de vuit.
5 - Ara mira, quina hora és? Dos quarts i cinc de vuit.
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes? Bufff...molt variat, des de Led Zeppelin i el seu Stairway to Heaven, fins a Lluis Llach.
7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer? Si surto de viatge el meu màxim han estat 7 dies. Per no res, unes 36 hores.
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent? Doncs no estava a casa, he anat a passar el dia a Montserrat.
9 - Què portes posat ara mateix? Doncs uns texans i un polar que allà dalt fot fred!!
10 - Vas somiar ahir? Si no m'equivoco (i segurament ho faig), vaig somiar amb un retrobament.
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure? Bufff, amb el riure de ximpleta que tinc...avui he passat el dia fent-ho!! L'estona més llarga, tornant al metro, uns 10 minuts.
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs? No gaire, un sol i un mirall.
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament? Sí, avui mateix, fer el camí a la Santa Cova amb sabates de taló...suficient?
14 - Quina és la última pel•lícula que has vist? Si no m'equivoco va estar la de "El diario de Noa" diumenge passat... molt tendre.
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries? Primer em trauria el carnet de conduir i després em compraria un SEAT Ibiza negra...em torna bojaaaa.
16 - Alguna cosa sobre tu? Estic happy!
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries? Arreglar-lo?¿?¿ Bah!! Impossibles...
18 - T’agrada ballar? Si, però no que em mirin!!
19 - Què en penses d’en George Bush? Realment val la pena fer aquesta pregunta?¿
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries? Júlia m'agrada.
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries? Suposo que o Pol o Miquel.
22 - T’agradaria viure a l’estranger?Sí, i tant de bo en un futur no massa llunya pugui fer-ho.
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel? Buf, difícil... Benvinguda?¿ No sé! Aquestes coses no es pregunten...!
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest: A veure... ràpid i breu: en Trowa, la Tals, el meu amic Pere (tot i que fa molt de temps que no puc passar pel seu blog), en Micaco i, per últim, l'Arnau Valladares.


Apa, enllestit!!

divendres, 4 de gener del 2008


Gira la cantonada i, per no perdre l'equilibri, es veu obligat a recolzar-se a un fanal, ja encès. Tot i tenir la cara i les galtes roges, resultat de l’alcohol ingerit aquella mateixa nit, tremola. Intenta posar un peu darrere de l'altre, i després de molts esforços, aconsegueix caminar.
La tarda ha anat marxant i ha anat deixant, darrera seu, la negra i fosca nit. Comença a ploure i la penosa figura, que camina per la vorera, no pot evitar relliscar i caure. Uns metres més endavant, en arribar a uns vells edificis, entra al portal número 36. En encendre el llum, encara pot veure una parella de joves corrents escales amunt mentre riuen.
Puja les escales d'esma, sense ganes i moll de cap a peus. Es queda palplantat davant una porta de fusta que sembla ser una casa de corcs. Treu les claus i, després de diversos intents, aconsegueix obrir la porta que grinyola al seu pas. Llença les claus a un racó del pis buit i, sense treure's la jaqueta, es deixa caure a una butaca situada davant del televisor. És l'únic moble que hi ha a l'estança i això fa que les capces de pizza i les llaunes de cervesa amuntegades es vegin més.
Engega l'aparell amb la vana esperança de fer callar aquella veu que envaeix la seva vida i que li recorda, a cada instant, que està sol. Després d'una estona, quan ja ha aconseguit perdre la mirada a les imatges en blanc i negre del televisor, el rellotge toca les tres de la matinada. S'aixeca, apaga l'aparell i marxa al llit, on una nit més els malsons no el deixaran dormir tranquil. On pensarà com aquell dia li havia escapat de les mans, com tots els anteriors, sense poder tornar a recuperar-lo mai.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Ales fràgils


Una fulla es desprèn de l'arbre més proper a tu. Oscil·lant, d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra, com si d'una gòndola es tractes. Solcant el cel, gràcies a les fràgils i transparents ales del vent que bufa dèbil, va caient lentament fins acabar damunt d'altres fulles ja seques. Llavors, en l'instant en que queda reposant sobre d'aquestes, descansa. És hivern i l'aire és fred. El terra, ple de fullaraca, transforma tots aquells carrers de sempre en indrets fins ara desconeguts. L'efecte que aquella visió produeix sobre teu és sorprenent. Et trasllades, estàs confosa i dubtes, ets realment a la mateixa ciutat de sempre?. Descobreixes una màgia fins ara oculta per a tu, per als teus ulls. El paisatge t'absorbeix completament. De cop, recordes la imatge oblidada, a un racó de la memòria, de la Fageda d'en Jordà. Allà, als volts d'Olot, tan magnifica i espectacular sempre... Si poguessis, no ho dubtaries ni un moment, tornaries a respirar l'aire humit i la verdor dels seus paratges. Una altra fulla es desprèn de l'arbre. Es disposa a fer el mateix recorregut que ha fet la seva companya un moment abans. Es veu tan perfecte, àgil i lleugera... Però com totes les altres, acaba arribant a terra i essent una més en mig de tota la fullaraca. Com totes, cau, perquè les fràgils ales transparents del vent no tenen prou força per a fer-la volar. I és que, al cap i a la fi, només són: ales fràgils.