dimecres, 9 de juliol del 2008

Sabia que eren allà, observant-la. Podia sentir cada mirada com una fiblada de gel fred a la pell. Ella, dreta en front el mirall, intentava contenir la respiració agitada. Podia notar com el ritme del seu pols augmentava poc a poc i això la posava més tensa encara.
Sabia que l'analitzaven. Cada porus del seu cos estava sent mesurat, sospesat i puntuat, i això, la feia sentir una gran inseguretat.
-giri's -- va dir un d'ells.
Va fer-ho, i llavors, va trobar-se amb les seves expressions. Va baixar la mirada a terra i va mantenir-la allà fins al final de l'examen mèdic. Quan tots van haver sortit d'aquella horrible sala blanca, ella encara va quedar-se dreta durant minuts. Quan va estar segura que no havia ningú més a l'habitació va vestir-se en silenci mentre les llàgrimes anaven galtes avall. Se sentia humiliada.
Al sortir va trobar a sa mare i a sa germana assegudes, esperant-la. Va deixar-se caure, cansada, i va deixar el temps córrer. Pensava que aquell estúpid joc estava arribant al seu final i creia que ja res tornaria a ser com abans. En allò últim tenia raó, el que encara no podia saber era que aquell era només el principi d'una llarga partida.