dilluns, 5 de febrer del 2007

Gotes de pluja...

Esta plovent. Miro rere els vidres entelats de la meva habitació mentre deixo caure el cap a tocar d’aquests. Sospirs acompanyen la meva respiració, no se sent re més, només la pluja que cau al terra mullat. I veig a les poques persones que caminen pel carrer sense paraigües i m’agradaria ser una d’elles. M’encanta sentir com la pluja cau sobre meu, com em mulla, em fa sentir que estic viva encara que de vegades ho dubti... Però no puc sortir al carrer, no sense haver de donar milers d’explicacions. Desitjo poder ser lliure, poder volar i fugir.
I avui és un d’aquells dies en els que em sento trista, en els que em sento sola. És un dels dies en els que crec que re no sortirà bé, en els que ni jo mateixa sé el que sento, en els que dubto de tot i m’ensorro... Se’m va difícil explicar tot això, se’m fa difícil dir amb paraules que esta passant dins meu i que aquestes paraules no em semblin poca cosa. Torno a sospirar, un calfred recorre el meu cos i penso en que seria de mi si tu encara estiguessis al meu costat. Penso en si tindria aquest sentiment de buidor que em persegueix dia rere dia i no em deixa estar, penso en si seria feliç, en si el meu món seria diferent, en si tindria somnis o il·lusions. Però miro al meu costat i no hi ets, sé que mai tornaràs i estic aprenent a portar aquesta vida que tinc, resignant-me a ella i és que des que vas marxar m’he construït una fatxada de noia dura e impassible, una fatxada de la qual procuro no sortir-ne davant de ningú. També he intentat omplir amb qualsevol tipus d’activitat el meu temps, procurar així tenir ocupada la ment i evitar pensar en tota aquesta història, però sempre queda un racó del dia lliure i tu sempre tornes. No sé com t’ho fas, però sempre hi ets present.
De vegades em pregunto si això és la vida, la meva vida. Si sempre serà així o si cap dia podré arribar a ser feliç, si el temps passarà i tota aquesta bogeria marxarà o si al contrari tot seguirà i haure de arriscar-me per aconseguir el que sempre he desitjat. Però no trobo cap resposta a aquesta pregunta...

2 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Amb el teu permís (i sense també!) et poso un enllaç al teu blog des del meu, badalonina.
(P:s:: Jo hi vaig néixer allà, i hi vaig viure 25 anys!).

мαятα ha dit...

Hahaha! Em sembla bé Pedra lletraferida, ara em passaré a tafanejar una mica pel teu blog..!