La ràbia és un torbament de l’ànim irritat i violentament enutjat per a alguns. Per mi, per mi la ràbia és diferent.
¡RÀBIA! Llunyana, com perduda en el temps, però ràbia... sembla com una mena d' impotència que mai acabarà per molts anys que passin. És com un poder i un no voler, com un voler i un no poder.
És un sentiment estrany i pesat com la vida badalonina; monòtona i buida, en aparença plena de TOT però en realitat no hi ha RES. Impotència, monotonia, pesadesa... així és la ràbia que jo sento. La ràbia que any rere any es va transformant més i més en impotència, en dolor. I com un nen petit no acaba de marxar mai, es transforma, va creixent però a la vegada canviant, s'amaga, juga amb mi i em fa creure que soc feliç, però mai se'n va.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada