Ahir estava escrivint. Els darrers dies guardo la meva estona lliure de després de sopar per a això. He descobert una via de sortida per a tots els meus pensaments, per a les meves dèries i l’espremo al màxim. Últimament fins i tot estic contenta i il·lusionada com feia ja molt de temps que no ho estava...!
De cop arriba ma germana, du cara de pocs amics i en uns segons comença a esbufegar mentre recullo les meves pertinences: “Un altre cop igual, ara que t’ha donat amb això, ets...” “Com un gra al cul” acabo jo que ja em se fil per randa la seva cançoneta... Agafa aire i segueix: “Un dia et donarà un atac..” “Obsessiu compulsiu.”, emfatitzo. Agafo les coses i marxo tancant la porta i finalitzant així el seu monòleg. Arribo a la meva habitació, no ha estat un bon dia, m’assec al llit i em quedo quieta pensant en tot un seguit de coses sobre els comentaris que em fa ma germana i la poca noció que té ella del que aquest nou món representa per a mi.
De sobte miro el rellotge i me n’adono de quina hora és, 1:10. i demà he d’aixecar-me a les 6:45. Serà millor que intenti dormir una mica, al cap i a la fi s’està millor dins els somnis que no dins la meva habitació. Tanco els ulls i em disposo a somiar, bona nit món real...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Fés els posibles i els imposibles per tal de redreçar aquest "monòleg" i covertir-lo en un "diàleg". En sortireu ben parades ambdues. I això t'ho diu un que és el més gran de 6 germans, o sia, la veu de l'experiència, o casi!.
Ens llegim!
Gràcies pel consell pedreta! De normal ma germana i jo tenim una bona relació però hi ha vegades que no s'hi pot parlar amb ella..!
Gràcies de nou!
Publica un comentari a l'entrada