dijous, 8 de febrer del 2007
Indignada...
Avui era el dia, avui em donaven els resultats de les proves de l’esquena, proves que he estat esperant tota la setmana. He arribat a la consulta de la metgessa amb les radiografies a la mà, neguitosa, volia saber d’una vegada si podria seguir jugant o no. En arribar he estat quinzè minuts esperant a que em cridessin i un cop a dins la dona només m’ha dit que tinc l’esquena torta i que si em fa mal prengui paracetamol... només sabia dir això: “paracetamol, paracetamol”!! M’ha passat pel cap la imatge d’un conjunt de pacients amb altres malalties i la dona dient a tots: “paracetamol, paracetamol”. Era còmic, però denigrant. Ma germana ha posat cara de pocs amics i li ha dit a la dona si no pensava fer re més. Llavors la bona senyora m’ha dit que fes natació o algun esport per descarregar, jo li he dit que practicava bàsquet i m’ha preguntat com s’escrivia!!!!! Em prenia el pèl o que?! NO, realment no sabia com s’escrivia bàsquet!!! Vaig deixar-ho córrer i li vaig dir com s’escrivia, em va dir que fes el que vulgues. Jo vaig somriure per fi alliberada però ma germana (que és infermera) no semblava tant contenta. Va dir-li que el bàsquet és un esport dur i que carrego l’esquena i la metgessa només va dir que estires bé mentre feia unes ganyotes que vaig deduir eren estiraments i que prengués...PARACETAMOL!!!! (ha ha ha ha ha). Sortim del consultori i ma germana va dir de tot i més del bon treball que feia la metgessa, jo només somreia, podia seguir jugant a bàsquet! Que importava tot ho demés?!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Malauradament, Marta, el virus (o millor diem-li "càncer", directament?) "House" s'està escampant per tot el funcionariat de l'ICS, i nosaltres els malalts som i serem els primers en rebre les conseqüències de la seva ineptitud, arrogància, i estupidesa en atendrens com hi tenim dret.
Ara potser no és el lloc ni el moment per extendre'm gaire més, però no crec que et serveixi de consòl si et dic que jo en tinc per escriure'n un llibre de les meves males experiències amb l'aristocràcia mèdica... ;)
Ens llegim, i ànims!
(P.S.: Havent llegit el que he llegit, només se'm acut dir-te -la teva germana de ben segur que t'ho haurà recomanat també- és que vagis a un altre metge, ni que sigui de pagament. Paradoxa: Si estàs fotut i no tens peles, més fotut et quedaràs! No serà per no posar-hi un polsim de bon humor, oi?).
Publica un comentari a l'entrada