L' inconformisme...

L’ésser humà, aquesta criatura racional que s’obstina en voler saber-ho tot, en fer-se preguntes per després buscar com sigui raons lògiques o il·lògiques que puguin donar resposta a les preguntes que ells mateixos han creat. I d’això en diem una criatura racional? Filosofejar, escriure, pensar en veu alta, sentir molt fons, parlar de coses no tangibles... bogeries? ximpleries? pèrdues de temps? Ha estat classificat de totes les maneres imaginables e inimaginables. Conceptes indefinibles i preguntes que ningú pot respondre. Inexplicable sensació de tranquil·litat i benestar. Satisfacció i sentiment de reivindicació. Cridar a un món que esta submergint-se en una profunda sordesa i protestar així davant totes les injustícies. Irracionalitat? Pot ser. Conformisme? Segur que no. La lluita diària per la pervivència d’allò que alimenta la nostra essència, la nostra vida... l’acció de no quedar-nos de braços creuats mentre veiem milions d’injustícies que succeeixen dia rere dia a les nostres vides, fets que tots sols no podem deturar. Xerraires, filòsofs, dròpols, il·lusos... definicions inesgotables i adjectius completament buits de raó. Inconformisme i Fe, Fe en la humanitat que ens envolta, en el canvi, en l’evolució. Fe en poder aconseguir un món millor, en el diàleg. FE EN LA PARAULA, i en el seu poder.