Plou. M’encanten els dies de pluja, sempre ho dic però mai em canso.
La olor a terra humida i a arbres amb fulles verdes, la gent corrents d’un lloc a un altre amb el paraigües a la mà... I jo sota la pluja caminant tranquil·lament sense paraigües que eviti el contacte del meu cos amb les gotes fredes que cauen. Acabaré xopa, mullada de dalt a baix i amb una bona esbufegada per part de ma mare, ho sé, però no m’importa. La pluja em tranquil·litza, em relaxa, la pluja em fa sentir realment bé.
Avui és un dia prou tranquil, és dilluns però no he d’anar a escola, és festa. Avui és un dia perfecte per a mi mateixa, per als meus pensaments. Feia molt de temps que no em permetia un instant de solitud interna, de reflexió, i ja ho trobava a faltar. Últimament la meva vida ha estat una intensa pluja d’esdeveniments. Han passat moltes coses més o menys importants i també he hagut de prendre algunes decisions que encertades o no ja estan preses.
Ara, després de tota aquesta tempesta, trobo aquests instants fugaços que he estat buscant durant molt de temps sense èxit, aquest temps que tanta falta em feia abans i que no he pogut obtenir fins ara. És com quan sents que has estat mesos i fins i tot anys sense viure i de cop i volta la teva vida es concentra en un sol moment, en un sol instant que et retorna l’alè que havies perdut durant tot aquell temps. Així em sento jo ara, com si aquest matí, en llevar-me m’hagués adonat que estic al món, que tinc una vida i que val la pena viure-la. Com si m’hagués adonat de que cada segon, cada minut, conté quelcom d’especial que sigui com sigui estic disposada a trobar.
La olor a terra humida i a arbres amb fulles verdes, la gent corrents d’un lloc a un altre amb el paraigües a la mà... I jo sota la pluja caminant tranquil·lament sense paraigües que eviti el contacte del meu cos amb les gotes fredes que cauen. Acabaré xopa, mullada de dalt a baix i amb una bona esbufegada per part de ma mare, ho sé, però no m’importa. La pluja em tranquil·litza, em relaxa, la pluja em fa sentir realment bé.
Avui és un dia prou tranquil, és dilluns però no he d’anar a escola, és festa. Avui és un dia perfecte per a mi mateixa, per als meus pensaments. Feia molt de temps que no em permetia un instant de solitud interna, de reflexió, i ja ho trobava a faltar. Últimament la meva vida ha estat una intensa pluja d’esdeveniments. Han passat moltes coses més o menys importants i també he hagut de prendre algunes decisions que encertades o no ja estan preses.
Ara, després de tota aquesta tempesta, trobo aquests instants fugaços que he estat buscant durant molt de temps sense èxit, aquest temps que tanta falta em feia abans i que no he pogut obtenir fins ara. És com quan sents que has estat mesos i fins i tot anys sense viure i de cop i volta la teva vida es concentra en un sol moment, en un sol instant que et retorna l’alè que havies perdut durant tot aquell temps. Així em sento jo ara, com si aquest matí, en llevar-me m’hagués adonat que estic al món, que tinc una vida i que val la pena viure-la. Com si m’hagués adonat de que cada segon, cada minut, conté quelcom d’especial que sigui com sigui estic disposada a trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada