я є f ℓ є χ ι σ и ѕ,,

Bé, avui fent un repàs a tots els escrits penjats fins ara, m’he adonat una mica de la meva evolució. I m’agradaria donar les gràcies. Gràcies a aquelles persones que m’han donat consells (Enric, Pedreta...). Gràcies als ànims de la gent que posteja (Tals, Uribetty, Sygrid, Berta, Trowa, Jonatan...TOTS!) i gràcies a tots aquells que sé (encara que no postejin) que segueixen el bloc dia a dia! Gràcies a ma germana perquè va tancar-me una porta per obrir-me un finestral! (ara tinc internet a la meva habitació).
Perquè realment en encetar aquest blog vaig crear un gran univers, un univers propi fet a la meva mesura, un univers paral·lel com bé dic a la entrada, on puc fugir de tot i trobar-me amb mi mateixa i amb els meus pensaments. Un univers que em permet expressar-me, que em permet dir tot allò que mai diria, tot el que penso, tot el que sento, tot el que sóc.
I espero, que aquest “estel” que en el seu dia vaig posar a volar i que conte tants somnis i tantes il·lusions, segueixi suran al mar del cel blau. Espero que segueixi cercant aquesta inmensitat sense defallir, sense descoratjar-se. I que vagi sempre més i sempre millor, com des de ben petita m’han ensenyat: sempre Excelsior.

“ ριєиѕα αℓтσ, ѕιєитє нσи∂σ, нαвℓα ¢ℓαяσ ”

Mentre escolto Snow Patrol - Chasing Cars.