Avui ha estat un bon dia. Festa de les famílies i imposició del foulard. Jocs, rialles, balls, titellaires... Un pastís farcit de bon humor, d’alegria i sobretot acompanyat per un sol espectacular.
Començàvem a les 8 del mati muntant les paradetes i ajudant a tots els pares del AMPA (felicitats perquè ha estat tot un èxit). Cap a les 9.30 ja teníem tot enllestit i els primers pares feien les seves aparicions. Les primeres hores han passat entre inflables, curses de sacs, premis, rialles i somriures.
Després l’assaig de la promesa per part dels nens de muntanyisme i tot seguit, el moment més esperat; la promesa, la imposició i la renovació. Hem col·locat als nens en fileres i hem fet la promesa amb ells, i de cop, m’he trobat amb un foulard a la mà i davant meu uns ulls brillants que no s’apartaven d’aquest, un somriure d’orella a orella i una cara que irradiava il·lusió. I mirant als ulls a aquell nen, m’he vist a mi mateixa reflectida. Jo he viscut molts cops aquest moment, aquest instant de nervis i de goig i sempre m’ha semblat quelcom nou, sempre he descobert noves sensacions, noves il·lusions. Ha estat un moment important per mi, perquè m’he adonat que realment ja sóc monitora, que ja sóc exemple a seguir, i també per a tots aquells que després d’un any reben el que han estat esperant amb ganes. La resta de la tarda ha anat sobre rodes i per acabar una mica d’esforç desmuntant i tornant a muntar tarimes al cole de
De tornada, ja al cotxe, baldada i amb ganes d’una bona dutxa, he pogut tenir una conversa relaxant i d’aquestes productives que et fan reflexionar. Les reflexions no les escriure ara, però algun dia no llunya, potser... Només dir gràcies a aquesta persona que ara sé em llegeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada