Moment de nostàlgia i de plors, potser avui és un d'aquells dies que tens de vegades en els que et sents sol. Un d'aquells dies en que efectivament, et necessito.
I només puc dir que et trobo a faltar, que necessito els teus consells, el teu somriure i la teva mirada, necessito una empenta que em faci seguir endavant, i unes paraules que em facin sentir segura de mi mateixa.
He tornat a obrir aquell cofre que guarda secrets amagats i que està ple d’estones nostres, ple de riures i de plors, ple de bromes i sobretot ple de records... Un bar, una estació, un parc...
T'enyoro..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada