Decisions, odio prendre-les. Haver d'escollir entre una o altre cosa, haver de pensar quina de les dues opcions serà l'encertada, mai arribar a saber si l'altre opció era millor, el que hagués passat... i el que és més important: haver de dir que NO. Mai hauríeu desitjat saber que passa si en comptes de fer una cosa fas una altra? Saber com és el final d'una història per poder escollir així si començar a llegir-la o no? Mai us heu penedit d’una decisió presa molt a la lleugera o pel contrari d’una decisió que véu pensar molt i al final va ser errada?
És la vida una constant decisió, una constant exclusió d’opcions, un no saber que passarà... és la vida, una història sense final.
Després de tots aquests anys i encara que sigui una part important de mi, he de dir adéu a aquell esport que sempre romandrà al cor.
I ℓ σ ν є т н ι ѕ g α м є . . . ( L )
És la vida una constant decisió, una constant exclusió d’opcions, un no saber que passarà... és la vida, una història sense final.
Després de tots aquests anys i encara que sigui una part important de mi, he de dir adéu a aquell esport que sempre romandrà al cor.
I ℓ σ ν є т н ι ѕ g α м є . . . ( L )
1 comentari:
Marta:
Crec que des que vas començar en aquest esport del basquetbol, i des del brèssol que és la teva vila Badalona, saps que un cop has arribat on ets, t'hauries de decidir per quin camí prendre. O t'hi dediques de veres i a per totes, o sinó, tal dia farà un any, i a disfrutar-ne com a afeccionada i com a amateur. No sé pas si aquest és el tema del teu post. Ja m'ho diràs. Només has de pendre una decissió, i seguir endavant amb ella. La resta és llei de vida, i si com dius tú sapiguéssim el resultat final de les nostres decissions, la vida no tindria gens de gràcia, no creus?.
Salutacions cordials, i per treure ferro a la qüestió, visca el Barça!... =)
Publica un comentari a l'entrada