Era al vell mig del poble, a un petit turonet es podia veure abandonada la construcció d’una casa en forma de vaixell. Era de nit i només la llum dels fanals permetia endevinar la seva figura. Tot i això es podia veure com les males herbes pujaven per damunt les parets i es ficaven entre mig de l’enreixat ple d’òxid. Es podia veure com les parets que havien estat blanques ara romanien plenes de pintades que els nens havien fet i que ningú s’havia molestat a treure. Es podia veure com a l’entrada de la casa hi havia una petita bústia de fusta on mai s’havia arribat a escriure cap nom.
La llegenda explica que la casa la havia fet construir un vell llop de mar, prometent a la seva muller deixar el vaixell per estar amb ella. El dia que havien d’entrar a viure-hi però, ell va decidir sortir a fer l’última sortida amb el vaixell i la mar se’l va empassar. Diuen els veïns del poble que en saber la tragèdia la dona va abandonar la casa sense llogar-la ni vendre-la, i que de tant en tant torna per seure a l’entrada i després de passar algunes hores allà marxa per on ve i no torna fins que passen uns anys.
La llegenda explica que la casa la havia fet construir un vell llop de mar, prometent a la seva muller deixar el vaixell per estar amb ella. El dia que havien d’entrar a viure-hi però, ell va decidir sortir a fer l’última sortida amb el vaixell i la mar se’l va empassar. Diuen els veïns del poble que en saber la tragèdia la dona va abandonar la casa sense llogar-la ni vendre-la, i que de tant en tant torna per seure a l’entrada i després de passar algunes hores allà marxa per on ve i no torna fins que passen uns anys.
1 comentari:
Molt bonic l'escrit aquest Marta. Un petó.
Publica un comentari a l'entrada