… Hi ha un nen a terra. És fosc i ningú el veu. La gent passa pel seu costat, el toca, fins i tot de vegades el trepitja. Ell crida, demana ajut, però ningú li fa cas.
Se sent sol i sense ningú que li proporcioni una mica d’afecte, una mica d’estimació, ningú l’escolta, ningú es preocupa... I es comença a preguntar per que es troba tant sol al món sabent que hi ha milions de persones al seu voltant. I intenta aixecar-se i arrencar a córrer, però cada cop que es posa dret, algú li passa pel costat i l’empeny un altre cop a terra, i al tornar-ho a intentar, el tornen a empènyer. No vol rendir-se, però al final ho ha de fer, i resignar-se així a rebre els cops que un a un, dia a dia, la gent li anirà donant, fins que tot hagi acabat.