M'agrada...

M’agrada pensar que tot el que passa succeeix per alguna raó, que totes i cadascuna de les situacions en les que ens posa la vida ens fan aprendre alguna cosa nova.

M’agrada creure que de tot en trèiem quelcom bo, que fins i tot del patiment podem acabar donant gràcies.

M’agrada conservar l’absurda esperança de que algun dia tot anirà millor.

M’agrada somiar que la felicitat és pot aconseguir, i imaginar que no és només allò que tothom desitja i que ningú mai té.

M’agrada tenir ideals i per molt absurds que siguin, seguir-los i defensar-los fins al final perquè és allò en el que crec.

M’agrada ser independent sense haver de donar explicacions a ningú, i potser com mai ho he estat, és el que més desitjo.

M’agrada seure a escoltat una cançó, agafar un bolígraf i oblidar-me de tot, de tots...

M’agrada... m’agrada la meva petita bombolla de irrealitat on puc pensar, creure i inventar contes de fades sense que ningú no vingui a molestar-me.