яєℓαт ιι,,

Va sortir per la porta, era un dia normal com ho podia ser qualsevol altre, però en sortir de l'edifici li sembla que els núvols negres havien de caure a sobre seu. Va posar-se la ràdio i va decidir que aquell dia aniria caminant fins l'estació de tren, i si plovia pel camí, millor! Sonava una cançó dels gossos, la lletra deia quelcom semblant a: m'agradaria poder fer-ho millor, m'agradaria poder ser molt millor. Li va venir al cap la conversa que havia tingut l'altre dia amb la seva mare. Li havia dit que no li podia prometre que canviaria, que no podia dir-li que tornaria a ser el de sempre perquè no ho faria, i tot seguit havia marxat de l'estança. Ara se'n penedia d'haver-la tractat malament, però estava tan cansat del tema... Ell no sabia com podia tornar a ser el de sempre, no sabia com canviar. Ja ho havia intentat tot i creia que era massa tard. Mai podria tornar a ser el que era.
El clàxon d'un cotxe el torna a la realitat. Un cop més i sense haver-se'n adonat es va trobar davant l'estació, i esperant-lo la seva colla d'amics. Va reflexionar i va pensar en com tenia d'après el recorregut que feia cada dia Potser era allò el que l'envaïa; el tedi, la monotonia. Potser d'alguna manera estava avorrit de la gent de sempre, dels llocs de sempre...potser...