Logos, apeiron, kósmos, kaos, arkhé...
Avui, demà, passat, present i futur... eternitat?
Principi, fi, continuïtat o cicle?

Ara mateix jo mateixa podria definir-me com una gran massa caòtica.

submergida

Res a dir. Segueixo submergida en mi mateixa. Intentant trobar-me d'una o altra manera. Intentant trobar com a mínim les restes d'allò que un dia vaig ésser.

Espero que no sigui massa tard...

parada.

~ и σ є м м σ υ и ι є ℓ ν є и т ~

* Perquè sé que molts cops les paraules no són suficient. Perquè sé que molts cops res és suficient. Algun dia tindré forces per parlar sobre mi, sobre la meva veritat. Algun dia sabreu tot el que no explico, algun dia ploraré tot el que sento. Algun dia somiaré la meva pròpia vida, viuré el meu propi somni. Algun dia tot serà com sempre he volgut que sigui. Algun dia simplement, guanyaré.*

Setembre

I ja estem un altre cop al setembre, definitivament he començat. Fa temps que no escric res... no sé si és que no tinc res a dir, o potser és que tinc massa coses al cap.

Algún dia... espero no llunya...

...canvis...
...canvis...
...necessito canvis...

Just some weeks,,

I només queden unes setmanes per què tot torni a funcionar com abans ( o no ).

Estiu intens i com sempre, massa curt pel meu gust. Com sempre volia fer moltes coses i al final... ni la meitat! TRISTESA. Tinc la impressió de que aquest any em tocarà treballar de valent i no em fa gens d’il·lusió. El meu fort mai ha estat la constància i molt menys el treball, sempre a les últimes i pels pèls.. ( és trist, però és veritat ) i doncs, el resultat es pot veure clarament reflectit a les meves notes. Però aquest any... veig que no podré treure’m un segon de batxillerat estudiant el dia d’abans i ni això, veig que em tocarà treballar i esforçar-me i serà una experiència nova que crec, no m’agradarà. Ja puc imaginar-me els atabalaments, els mals de caps i els moments d’histerisme...

I doncs, aquest curs promet ser un nou repte que espero poder superar.