I només queden unes setmanes per què tot torni a funcionar com abans ( o no ).
Estiu intens i com sempre, massa curt pel meu gust. Com sempre volia fer moltes coses i al final... ni la meitat! TRISTESA. Tinc la impressió de que aquest any em tocarà treballar de valent i no em fa gens d’il·lusió. El meu fort mai ha estat la constància i molt menys el treball, sempre a les últimes i pels pèls.. ( és trist, però és veritat ) i doncs, el resultat es pot veure clarament reflectit a les meves notes. Però aquest any... veig que no podré treure’m un segon de batxillerat estudiant el dia d’abans i ni això, veig que em tocarà treballar i esforçar-me i serà una experiència nova que crec, no m’agradarà. Ja puc imaginar-me els atabalaments, els mals de caps i els moments d’histerisme...
I doncs, aquest curs promet ser un nou repte que espero poder superar.
2 comentaris:
Noooo! No diguis això! El 2n és dur, no et diré que no, però ja veuràs com et sents de bé quan vegis el TR acabat, quan vagin passant els dies i només quedi la Sele, i llavors tot va molt ràpid i hi ha poca gent a classe i t'ho pases molt bé! De debò, per mi el 2n ha estat el millor any eh (a part de l'estrés és clar). Disfruta el teu últim any al cole, pensa que diuen que la Uni és pitjor :P
Gràcies tals! Això si que és veritat, i tu aquest any ja començes...!!! Et desitjo tota la sort del món (encara que estic segura que no la necessites pas, jeje.)
Un kiss maca
Publica un comentari a l'entrada