dijous, 20 de setembre del 2007

parada.



~ и σ є м м σ υ и ι є ℓ ν є и т ~


* Perquè sé que molts cops les paraules no són suficient. Perquè sé que molts cops res és suficient. Algun dia tindré forces per parlar sobre mi, sobre la meva veritat. Algun dia sabreu tot el que no explico, algun dia ploraré tot el que sento. Algun dia somiaré la meva pròpia vida, viuré el meu propi somni. Algun dia tot serà com sempre he volgut que sigui. Algun dia simplement, guanyaré.*


dijous, 13 de setembre del 2007

Setembre


I ja estem un altre cop al setembre, definitivament he començat. Fa temps que no escric res... no sé si és que no tinc res a dir, o potser és que tinc massa coses al cap.

Algún dia... espero no llunya...

...canvis...
...canvis...
...necessito canvis...

diumenge, 26 d’agost del 2007

Just some weeks,,


I només queden unes setmanes per què tot torni a funcionar com abans ( o no ).

Estiu intens i com sempre, massa curt pel meu gust. Com sempre volia fer moltes coses i al final... ni la meitat! TRISTESA. Tinc la impressió de que aquest any em tocarà treballar de valent i no em fa gens d’il·lusió. El meu fort mai ha estat la constància i molt menys el treball, sempre a les últimes i pels pèls.. ( és trist, però és veritat ) i doncs, el resultat es pot veure clarament reflectit a les meves notes. Però aquest any... veig que no podré treure’m un segon de batxillerat estudiant el dia d’abans i ni això, veig que em tocarà treballar i esforçar-me i serà una experiència nova que crec, no m’agradarà. Ja puc imaginar-me els atabalaments, els mals de caps i els moments d’histerisme...

I doncs, aquest curs promet ser un nou repte que espero poder superar.

dijous, 23 d’agost del 2007

Hay una niña sola en su habitación
Jugando con el aire y su imaginación
No comparte tesoros ni tampoco secretos
Su universo es grande mas que el mundo entero

Ella ríe sin saber porque, ella habla si saber porque
Ella mira a su alrededor y no ve mas que dolor
Niña que va a ser de ti sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...
Niña que va a ser de ti sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...

100 noches de lágrimas y de fría oscuridad
El calor más cercano era el de la soledad
Tiene tanto miedo a que puedan entrar
En su frágil burbuja de irrealidad

Ella ríe sin saber porque, ella habla sin saber porque
Ella mira a su alrededor y no ve más que dolor
Niña que va a ser de ti, sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...
Niña que va a ser de ti, sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...

Niña que va a ser de ti, sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...


*Otra historia más...

dimecres, 8 d’agost del 2007

Setmana de vacances

Divendres oficialment marxo de vacances. Com cada any i per no canviar costums baixem una setmana al poble de mon pare, a Granada. Setmana per pensar i per llegir, setmana per reflexiona i qui sap, potser per retrobar-me amb mi mateixa. Setmana que pot ser bona o potser dolenta (espero bona), però això segur, setmana de vacances.
Així que, estimats amics, a la tornada ens veiem i confio que podré dir-vos que ha estat una setmana productiva.