Palplantada davant d'una pantalla d'ordinador que roman encesa.
La ment ordena a les mans escriure, però sembla que els estímuls que emet no són els adients perquè les mans no produeixen cap tipus de resposta. Estan deturades, tota la informació rebuda les ha saturades.
El cor es transforma en un continu flux d'idees, sentiments i pensaments. Com un doll d'aigua que no para de brollar murmura a la ment un seguit d'informació. Li parla de conceptes i d'idees, els barreja i quan creu haver trobat la resposta i l'envia al cervell perquè aquest l'analitzi, es contradiu.
El temps passa i les mans segueixen sense actuar. El conjunt del cos necessita seguir amb el ritme, no pot deturar-se, no pot parar, no es pot permetre perdre ni un segon del seu valuós temps. Així que el cervell envia un últim estímul al cos: "Aixecat i continua amb la feina. Un altre dia serà, avui s'ha fet tard." aquest cop el cos reacciona a l'estímul i en resposta s'aixeca de la cadira on seia.
Així, estona rere estona, un cos seu davant una pantalla d'ordinador encesa i una ment envia estímuls a unes mans que no fan cas. Així, dia rere dia, la pantalla s'apaga sense més a fer i el cos resignat s'aixeca i continuar amb el ritme que no es pot permetre el luxe d'aturar.
La ment ordena a les mans escriure, però sembla que els estímuls que emet no són els adients perquè les mans no produeixen cap tipus de resposta. Estan deturades, tota la informació rebuda les ha saturades.
El cor es transforma en un continu flux d'idees, sentiments i pensaments. Com un doll d'aigua que no para de brollar murmura a la ment un seguit d'informació. Li parla de conceptes i d'idees, els barreja i quan creu haver trobat la resposta i l'envia al cervell perquè aquest l'analitzi, es contradiu.
El temps passa i les mans segueixen sense actuar. El conjunt del cos necessita seguir amb el ritme, no pot deturar-se, no pot parar, no es pot permetre perdre ni un segon del seu valuós temps. Així que el cervell envia un últim estímul al cos: "Aixecat i continua amb la feina. Un altre dia serà, avui s'ha fet tard." aquest cop el cos reacciona a l'estímul i en resposta s'aixeca de la cadira on seia.
Així, estona rere estona, un cos seu davant una pantalla d'ordinador encesa i una ment envia estímuls a unes mans que no fan cas. Així, dia rere dia, la pantalla s'apaga sense més a fer i el cos resignat s'aixeca i continuar amb el ritme que no es pot permetre el luxe d'aturar.
