
Logos, apeiron, kósmos, kaos, arkhé...
Avui, demà, passat, present i futur... eternitat?
Principi, fi, continuïtat o cicle?
Ara mateix jo mateixa podria definir-me com una gran massa caòtica.
Un somni, una utopia... quelcom irrealitzable i llunya... Un petit univers paral•lel a on poder fugir...
* Perquè sé que molts cops les paraules no són suficient. Perquè sé que molts cops res és suficient. Algun dia tindré forces per parlar sobre mi, sobre la meva veritat. Algun dia sabreu tot el que no explico, algun dia ploraré tot el que sento. Algun dia somiaré la meva pròpia vida, viuré el meu propi somni. Algun dia tot serà com sempre he volgut que sigui. Algun dia simplement, guanyaré.*