diumenge, 26 d’agost del 2007

Just some weeks,,


I només queden unes setmanes per què tot torni a funcionar com abans ( o no ).

Estiu intens i com sempre, massa curt pel meu gust. Com sempre volia fer moltes coses i al final... ni la meitat! TRISTESA. Tinc la impressió de que aquest any em tocarà treballar de valent i no em fa gens d’il·lusió. El meu fort mai ha estat la constància i molt menys el treball, sempre a les últimes i pels pèls.. ( és trist, però és veritat ) i doncs, el resultat es pot veure clarament reflectit a les meves notes. Però aquest any... veig que no podré treure’m un segon de batxillerat estudiant el dia d’abans i ni això, veig que em tocarà treballar i esforçar-me i serà una experiència nova que crec, no m’agradarà. Ja puc imaginar-me els atabalaments, els mals de caps i els moments d’histerisme...

I doncs, aquest curs promet ser un nou repte que espero poder superar.

dijous, 23 d’agost del 2007

Hay una niña sola en su habitación
Jugando con el aire y su imaginación
No comparte tesoros ni tampoco secretos
Su universo es grande mas que el mundo entero

Ella ríe sin saber porque, ella habla si saber porque
Ella mira a su alrededor y no ve mas que dolor
Niña que va a ser de ti sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...
Niña que va a ser de ti sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...

100 noches de lágrimas y de fría oscuridad
El calor más cercano era el de la soledad
Tiene tanto miedo a que puedan entrar
En su frágil burbuja de irrealidad

Ella ríe sin saber porque, ella habla sin saber porque
Ella mira a su alrededor y no ve más que dolor
Niña que va a ser de ti, sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...
Niña que va a ser de ti, sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...

Niña que va a ser de ti, sin sueños que cumplir
Con tu vida, no querrás seguir...


*Otra historia más...

dimecres, 8 d’agost del 2007

Setmana de vacances

Divendres oficialment marxo de vacances. Com cada any i per no canviar costums baixem una setmana al poble de mon pare, a Granada. Setmana per pensar i per llegir, setmana per reflexiona i qui sap, potser per retrobar-me amb mi mateixa. Setmana que pot ser bona o potser dolenta (espero bona), però això segur, setmana de vacances.
Així que, estimats amics, a la tornada ens veiem i confio que podré dir-vos que ha estat una setmana productiva.